Google

Grup Taxi Graupera

 


Ruta pel Castell de Burriac i fonts:

L'excursió comença a Cabrera de Mar, població emplaçada pocs quilòmetres abans d'arribar a Mataró, des d'on s'hi arriba amb vehicle per l'autopista C-32 en direcció a Barcelona. Cal iniciar l'itinerari des de la plaça que hi ha tocant a l'església. Seguint el carrer de Sant Joan, de seguida es pot veure el castell de Sant Vicenç de Burriac, al cim del turó i presidint l'horitzó des de dalt de la muntanya. Un cop passat Ca n'Orriols cal girar cap a l'esquerra pel camí de Can Segarra. 
Després de gairebé mitja hora s'arriba a la font Picant. On surt un camí que s'enfila cap al castell. Després de tres quarts d'hora es troba un petit pilar recordatori.

En arribar a aquest punt cal seguir un sender que s'enlaira recte muntanya amunt fins al castell. Aquest últim tram és una mica vertical. Si es vol, pot seguir-se un altre camí més planer que s'agafa una mica més avall, seguint el camí d'Argentona.

Una mica abans d'una hora s'arriba al castell de Sant Vicenç de Burriac, que és el punt final del recorregut. El castell per ell mateix és un edifici que té una posició i ubicació impressionants i recull molts anys d'història des de l'època romana i potser la ibèrica. Actualment, les seves ruïnes estan restaurades. El camí de retorn és el mateix, només que pendent avall es fa més de pressa. En tres quarts d'hora es retorna a la vila.

       

Recorregut per la plana del Baix Maresme
 
L’Entorn
El Maresme, comarca de figura allargada que s'estén entre la Serralada Litoral i el mar i des del Turó de Montgat fins a la Tordera és una de les de més alta densitat de població de Catalunya. La seva situació és al llevant immediat del Barcelonès, motiu pel qual antigament era coneguda com a Costa de Llevant.

Físicament, el Maresme presenta dos aspectes ben diferenciats, però connectats suaument entre sí. Per un costat el pla litoral, format pels sediments al·luvials, generats per la roca granítica, que és l'element geològic predominant a la comarca. Al pla és on se troben l'horta i les poblacions marineres que, com un rosari, s'estenen per la costa. L'altre aspecte correspon a l'interior o vessant de migdia de la Serralada Litoral, amb boscos, els pobles de Dalt o de Munt, les masies ancestrals, les terres de secà, les vinyes i les valls interiors. 

El Maresme és una comarca ben vertebrada per la geografia. La Serralada Litoral presenta una sèrie de massissos suaus, domesticats, amb clarianes cultivades i una trama de camins que els fan accessibles des de qualsevol indret. Aquesta barrera muntanyosa fa de frontera amb el Vallès, comarca a la que s'arriba només travessant algunes collades. L'única comunicació plana és per la conca de la Tordera, única connexió hidrogràfica entre ambdues comarques, que al mateix temps fa la funció de límit septentrional del Maresme amb la veïna comarca de la Selva. 

Aquesta configuració ha condicionat les comunicacions des dels temps més antics. Per una banda trobem les comunicacions marítimes, amb trànsit al llarg de la costa entre els diferents ports de la comarca i des d'aquest a altres punts del litoral català. D'altra banda, les comunicacions terrestres, les longitudinals, que històricament són tres: el Camí de Dalt o dels Contrabandistes, possible via d'origen pre–romà que ja comunicava els poblats ibèrics: el Camí del Mig, antiga Via Augusta que des de Roma anava fins a Cadis, i el Camí Ral o de Baix, carretera de França, actual N-II. Modernament, s'han afegit a les tres vies clàssiques, l'autopista C-32 que recorre la comarca longitudinalment, la B-20, que connecta el sud de la comarca amb el Barcelonès per sota del Turó de Montgat i la C-60, que connecta Mataró amb Granollers per sota de la Collada de Parpers. El Maresme va conèixer el primer ferrocarril de la España peninsular, inaugurat l'any 1848 entre Barcelona i Mataró.

L’Itinerari
L'alta densitat de població i el fet de ser també una comarca "passadís" han fet que el trànsit rodat per la comarca sigui molt intens. L'autopista absorbeix una bona part d'aquest, però el fet de que sigui de peatge, provoca que la N-II sigui emprada encara com a via ràpida i no exclusivament per a la comunicació intra–comarcal. Per tot això, emprar la N-II per viatjar per la comarca en bicicleta pel pla litoral no resulta gens agradable.  

 

El Camí del Mig ens ofereix una alternativa per recórrer una part del Baix Maresme (poblacions al sud de Mataró), entre el Masnou i Mataró. Actualment el Camí del Mig surt d'El Masnou i transita entre els termes municipals de Premià de Dalt i Premià de Mar i entre Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Desprès creua el terme de Cabrera de Mar (passant a uns 5 km del nucli urbà) per arribar finalment a Mataró, on es converteix en carrer. El camí discorre majoritariament per zones agrícoles i està, en bona part, asfaltat. A Premià es converteix també en carrer i a Vilassar creua la zona industrial. 

L'antic camí rural ha anat convertint-se en una via de comunicació de les explotacions agrícoles i de les zones industrials, motiu pel qual és força transitat durant els dies laborables. No obstant això, els caps de setmana es converteix en una via alternativa per al lleure molt emprada pels ciclistes de la zona.

Són uns 18 km que es poden fer tranquilament en una hora o una mica més.

Aproximació
La ruta descrita comença al Masnou, on hi podem arribar en tren fins a les estacions de El Masnou o d'Ocata..
La tornada es pot fer des de Mataró en tren.

Material:

  • Bicicleta: qualsevol.
    Serveix qualsevol bicicleta, tot i que alguns trams no siguin asfaltats.

    Descripció de la Ruta pas a pas


  •  
    Ja em tingut: 21454 visitantes (30724 clics a subpáginas) Moltes gràcies!!!
    => ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=